Tipologia: Sanitari
Superfície: 2800 m²
Fases: Avantprojecte
Estat: Completat
Situació: Teramo (Itàlia)
Client: Ajuntament de Teramo
Equip: Gaetano Nastasi, Sandro Catta, Stefano Tuveri, Gigi Berti, Vittorio Tramontin, Valeria Masala, Gianni Massa

L’Hospital de la Comunitat (ODC) és un hospital de proximitat per a un número màxim de 20 persones amb patologies de baixa gravetat. La Casa de la Comunitat (CDC) és l’equivalent d’un Centre d’Atenció Primària espanyol. El ODC i la CDC estan pensats com dos volums independents, però en estret contacte entre si per a permetre l’ús conjunt dels serveis que cadascun pot oferir. Cada volum es caracteritza per una planta rectangular que facilita els diferents fluxos, conté la dispersió de la calor i afavoreix el control de la llum natural que arriba a ser un important element compositiu en el disseny arquitectònic del conjunt. En tots dos edificis, els espais de servei sense obertures a l’exterior se situen en una franja central. La seva disposició permet variar l’ample dels passadissos, generant espais d’espera intermedis. En l’ODC, les habitacions dels pacients i tots els espais de treball per al personal sanitari se situen al llarg de les façanes. Els dormitoris estan orientats al sud-est, per a aprofitar al màxim la il·luminació natural, i els espais de treball en el costat oposat a nord-est, per a aprofitar els beneficis de la il·luminació difusa, que permet les millors condicions per a la lectura.
En la CDC, tots dos costats estan ocupats per oficines i clíniques. S’ha respectat fidelment l’organització en àrees funcionals, procurant que les subàrees d’una mateixa funció siguin pròximes entre si, creant nuclis compactes. Des del punt de vista compositiu, s’han utilitzat volums purs que, també per l’ús de la coberta de dos vessants, permeten recordar l’ambient domèstic. Així com el volum, la planta també és de fàcil lectura perquè tot es desenvolupa al llarg dels dos eixos de simetria. En l’eix curt es troba el hall d’entrada amb els espais de recepció i espera, emfatitzat en la façana per grans finestrals que afavoreixen la il·luminació natural. En l’eix llarg es troben els espais de servei i distribució que uneixen les diferents estades. En els extrems es troben les sortides secundàries, també marcades per una alta façana estructural. Des del punt de vista constructiu s’ha fet servir una solució mixta en formigó i fusta, emprant formigó on els materials naturals no permeten respostes eficaces estructuralment. D’aquesta manera, es busca el millor compromís per a garantir temps ràpids i facilitat d’execució (per l’ús d’un sistema de muntatge en sec) i poder respectar els criteris DNSH. L’ús de la fusta és evident també pel seu ús com a revestiment de façana que permet que l’edifici sigui acollidor. A més afavoreix la seva inserció en un context amb baixa densitat d’edificació on, per tant, l’element natural és predominant. La fusta és l’únic material que quan es produeix no genera augment de CO₂, sinó tot el contrari. A mesura que els arbres creixen, absorbeixen diòxid de carboni, sostraient-ho de l’atmosfera i fixant-ho per sempre en l’edifici amb una proporció d’1,01 tones de diòxid de carboni per cada metre cúbic de fusta. L’augment de CO2 també es redueix durant la fase de construcció. La lleugeresa del material, 5 vegades menor que el formigó armat amb la mateixa resistència, requereix un menor ús d’energia en els trasllats per carretera i manipulació en obra, per tant, menor ús de fonts d’energia no renovables que són la principal causa de la producció de CO₂.